AQÜICULTURA
CONTEXT
L'aqüicultura és la indústria alimentària basada en animals de més ràpid creixement al món. Més de la meitat dels mariscs que es mengen a Espanya provenen de granges, i la majoria són importats. El creixement de la població i la disminució de les collites naturals col·loquen la indústria de l'aqüicultura gestionada en una posició privilegiada per a una expansió explosiva a nivell mundial. En aquest context, una gestió superior de la qualitat de laigua serà clau per a lèxit final de la indústria.
L'oxigen dissolt (OD) és el paràmetre químic més important a l'aqüicultura. Els nivells baixos d'oxigen dissolt generen un major augment de mort entre els peixos, ja sigui directament o indirectament, que tots els altres problemes combinats. Igual que els humans, els peixos requereixen oxigen per respirar. La quantitat d'oxigen consumida pels peixos varia en funció de la mida, la taxa d'alimentació, el nivell d'activitat i la temperatura. Per exemple, els peixos petits consumeixen més oxigen que els peixos grans a causa de la taxa metabòlica més alta.
Els piscicultors emmagatzemen més quantitats de peixos en un mateix cos d'aigua per maximitzar la producció. Per tant, hi ha un augment de la demanda d'oxigen. Aleshores, sovint, cal subministrar ventilació addicional per mantenir nivells adequats d'oxigen dissolt.
Per obtenir un bon creixement, els peixos han de ser criats amb nivells òptims d'oxigen dissolt. Com a regla general, cal mantenir nivells d'OD d'almenys 5 ppm. Els nivells d'oxigen dissolt inferiors a 5 ppm poden causar un estrès indegut als peixos i els nivells inferiors a 2 ppm provocaran la mort. Val a dir que les espècies d'aigües càlides i fredes tenen diferents toleràncies als nivells baixos d'OD.
Els peixos no són els únics consumidors d'oxigen als sistemes aqüícoles. Els bacteris, el fitoplàncton i el zooplàncton també ingereixen grans quantitats. Però el principal consumidor d'oxigen en els sistemes aqüícoles és la descomposició de materials orgànics com ara algues, bacteris i deixalles de peix. Per tant, el maneig de l'oxigen suplementari és crític.
A la natura, l'oxigen ingressa a l'aigua per la difusió directa a la interfície aire-aigua ia través de la fotosíntesi de les plantes. La difusió directa és relativament insignificant llevat que hi hagi una acció considerable del vent i les onades. Actualment s'utilitzen diverses formes d'aireig mecànic per ajudar la natura. Les categories generals són: Rodes de paletes, Agitadors, Polvoritzadors verticals, Impulsors, Bombes de transport aeri, Bombes venturi, Injecció d'oxigen líquid i Difusors d'aire.
NAECOER ofereix una nova tecnologia més eficient i més efectiva per al manteniment dels nivells d'OD en les operacions d'aqüicultura utilitzant la generació de nanobombolles.
PER QUÈ ÉS NECESSÀRIA LA TECNOLOGIA NAECOER?
TECNOLOGIA D'OXIGENACIÓ NAECOER
La tecnologia de nanobombolles de NAECOER posseeix dos components que li permeten crear nivells de OD superiors, fins a deu vegades més dels que es poden assolir amb les tecnologies convencionals.
– La introducció del 97 per cent d'oxigen pur a l'aigua.
– La patent de nanobombolles NAECOER .
Les nanobombolles tenen propietats úniques. En primer lloc, tenen una vida útil llarga, ja que romanen relativament estables durant setanta dies. A més disposen d'una alta solubilitat del gas al líquid a causa de la seva alta pressió interna. Els estudis científics han demostrat que les nanobombolles augmenten significativament la concentració d'oxigen dissolt a l'aigua. Com a resultat, es produeix un augment de més del trenta per cent de l'oxigen que arriba als peixos.
Els usuaris de la tecnologia NAECOER reporten peixos sans sense estrès que s'alimenten activament. Això genera augments significatius de pes a la collita.